En primer lloc, haig de fer esment de la mort d'una persona estimada, el meu sogre, en Joan que ens va deixar el 2 de juliol, als noranta anys. La meva filla Gemma li va llegir el dia de l'enterrament un breu escrit on descriu de manera significativa com era ell. Avi, allà on siguis... et recordarem, et trobem molt a faltar, sobretot la iaia.
Tenies 90 anys,
però això sempre arriba per sorpresa.
Padrí, són tantes les imatges i els records que he tingut aquests dies:
els ous que et preníem de les gallines del pati,
o quan, de petits, ens deixaves menjar amb els dits,
o les teves col·leccions del barça al menjador,
les vivències per aquell treball de la facultat al sofà de casa,
i aquelles sobretaules on tot era la batalla de l'Ebre.
Ens has ensenyat com és un avi ideal,
atent, simpàtic, ocorrent...també tossut i rampellut
sempre amb alguna cosa per explicar,
eres el rei de la casa (tot i ser un republicà).
Dissabte celebràvem els teus 90 anys.
I així, bufant espelmes i rient,et vam dir adeu i fins sempre.
Abans de marxar ens vas dir: estimeu-vos molt
Així ho farem.
Així ho farem.
Gemma
3 de juliol 2008
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada